Donnerstag, 26. Juni 2008

Capitol 4. Els Nens -I-

Dividiré els nens d'aqui en tres grups.
Un és el grup de nens descendents d'europeus. No es podrien diferenciar dels nens que viuen a Europa. Tenen la pell clara, alguns son rosos, el mateix tipus de nas i cara que el promig europeu.
El segon grup estaria composat per nens de pell fosca. A primer cop d'ull, i quan acabes d'arribar, no veus diferencies apreciables entre els seus components. Qui porta més temps aqui si que pot diferenciar quins són bolivians, peruans, paraguaians, colombians, etc.
El tercer grup seria el de nens que no són ni del primer ni del segón grup. Seria el grup de nens que són descendents del nadius d'aquesta regió, peró amb intensa barreja europea.
En el meu subconscient s'ha anat instal.lant la imatge del personatje mes intrínsecament argentí, com un tipus de mitjana estatura, pell morena, ulls principalment negres, cabell llis i fosc, llavi superior emergent, nas afilat, de caràcter nostàlgic i comportament marginal.
La majoria dels nens van a escola. La guarderia és bastant informal. Peró a l'escola tots els nens van amb uniforme. No parlo només de les escoles privades, sino també les públiques. I no em refereixo a un uniforme amb sueter, pantaló i sabates que tots els nens duen inmaculats, sinó a la imprescindible 'bata' ("guardapolvo") A les escoles públiques fan servir 'bata blanca', lo qual no quadra ambels meus records infantils a Barcelona, en que anàvem amb bata de ratlles blaves.
Les escoles privades és un altre tema. Els alumnes d'aquestes sí que mostren 'uniformitat de colors'. Cada escola combina de manera propia el color de sueter, pantaló / faldilla i mitjons (sabates sempre negres!) I els estudiants de secundaria, a partir de 14 anys, amb corbata!
A l'escola és de estricta obligació la formació dels nens al pati al començar les classes al matí i al acabar a la tarda. Tots junts, però separats per cursos. A l'acte del matí pujen dues banderes: la nacional i la de la província, mentre sóna (o els alumnes i profesors canten, donat el cas) l'himne a la bandera. A l'acte de la tarde, es baixen les banderes, però aquest cop en silenci.
Encara que, com he dit, la majoria de nens van a escola, sempre es veuen nens que a primera vista un té dubtes que hi vagin o no. Són els que veus pasar pel carrer amb espardenyes, amb samarreta i pantaló bruts. Uns recullen cartrons, altres demanen 'plata' en els llocs d'estacionament més freqüentats. A canvi d'unes monedes es cuiden que al teu cotxe no 'apareguin' ratlles. Altres es diverteixen fen entremaliadures o martiritzant ocells a base del conegut sistema de llençament de pedres.
De tant en tant es veu passar pel carrer un grup de nens petits acompanyats de una o dues dones. Es de sospitar que una serà la mare de un, dos o tres dels nanos. L'altre pot ser la neboda, la germana, la cosina, la veina o una amiga.
Pel que he sentit, és habitual entre les classes humils tenir un, dos o més'compromisos'. Aixó vol dir que una dona ha tingut relacions amb un, dos o més homes, amb els quals ha tingut (o no) fills. Per descomptat no parlo dematrimonis 'legals'!.
Apa, fins el proper capitol.