Capitol 4. Els Nens -II-

Avui toca el torn dels meus nens.

El temps passa sense pausa. Els nanos no paren de canviar.

Quan miro en Guillermo, veig que s'està fent un home.
Ha canviat moltissim desde que som aqui. Els primers mesos era encara com una criatura. Atabalat correns i perseguint les seves germanes per tota la casa (encara ho fa de tant en tant!).
Ara s'ha asentat. S'el veu mes responsable. El seu interés passa per relacionar-se amb els seus companys d'escola. No hi ha dia que no demani per anar a casa d'algun amic, o si un amic seu pot venir a casa.

També ha canviat la seva relació amb l'escola. Es preocupa sempre de fer els deures que li encarreguen. Em demana sempre per ajudar-lo. Especialment en alló que fa referéncia al castellà. A diferéncia de l'escola de Berlin, aqui ha obert la seva comunicació cap a mi. Mentre que a Berlin no obria la boca al sortir de classe,
ara m'explica sempre alguna anécdota que ha viscut a l'escola.

També ha canviat la se va relació vers les seves germanes. Fins ara es mostrava gelós cap a totes dues. Ara la gelosia es dirigeix especialment cap a Hanna. M'atreviria a dir que Hanna és la que li sap plantar cara, mentre que Eva sempre li riu les gràcies. És irritant la insisténcia i perseverància que posa en destacar
totes les faltes i defectes que veu en Hanna (que si Hanna ha dit això, o que si Hanna ha fet allò, ...!!!)

Resulta divertit i alhora preocupant sentir-los parlar en aquesta variant del castellà, amb el particular só de les 'll' i 'y'. També pronunciar les 'ce', 'ci', com a 'se' i 'si', i fer servir el so 's' enlloc per la 'z'.


Tant Guillermo com Hanna incorporen ràpidament el nou vocabulari castellà. Però en canvi, Eva és més lenta i te dificultats en expresar-se correctament en castellà. Dic jo si no serà que Eva pren la seva mare com a referéncia i el seu raonament es
desenvolupa en alemany, la qual cosa faria que el seu pensament flueixi en alemany, però no es veu acompanyat per la mateixa fluidesa en l'us del llenguatje castellà.

També ha canviat el comportament de Guillermo cap a nosaltres, els seus pares. Mentre que a Berlin, la seva mare era l'objecte dels seus desitjos, aqui ho soc jo. Sovint rebutja la seva mare i no deixa que ella se li acosti ni que li faci petons. Bastant sovint la tracta de bruixa. Sospito si no serà la época en que els nois comencen a veure un 'encant especial' d'amor/odi cap a les noies.


Hanna continua tenint un comportament que no correspón a la seva edat. Té una iniciativa que espanta. Tot ho vol fer sola. Ajuda a tots, especialment a la seva germana Eva, a qui s'encarrega de despertar cada dia. ES comporta com si fos la seva mare. No para quieta un moment. Sempre se la pot veure enfeinada. Dibuixa, pinta, llegeix, escriu, juga, ... Quan juga no li falta companyia. A casa, Eva és la seva companya de jocs invariable. Guillermo queda al marge. I si el gat cau a les seves mans ho te clar (el gat em refereixo!) L'agafa, se l'emporta cap a la habitació i no el deixa sortir. Juga a que ella és la mestra i el gat l'alumne. Li dona un full de paper i simula que llegeix i escriu com si fos un nen. A l'escola té les seves incondicionals. Quan vaig a recollir-la sempre és amb elles, i les dirigeix cap amunt i avall del pati sense deixar de riure.

Quan és hora d'anar a l'escola és invariablement la primera que s'aixeca, pren l'esmorzar, es vesteix i prepara els seus llibres i llibretes. Encara li sobra temps
per posar el dinar al gat, deixar-lo que sorti al carrer i empeitar la seva germana perque s'afanyi, s'aixequi i baixi a esmorzar.


Apa, fins el proper capitol.