Avui toca el torn dels meus nens.
El temps passa sense pausa. Els nanos no paren de canviar.
Quan miro en Guillermo, veig que s'està fent un home.
Ha canviat moltissim desde que som aqui. Els primers mesos era encara com una criatura. Atabalat correns i perseguint les seves germanes per tota la casa (encara ho fa de tant en tant!).
Ara s'ha asentat. S'el veu mes responsable. El seu interés passa per relacionar-se amb els seus companys d'escola. No hi ha dia que no demani per anar a casa d'algun amic, o si un amic seu pot venir a casa.
També ha canviat la seva relació amb l'escola. Es preocupa sempre de fer els deures que li encarreguen. Em demana sempre per ajudar-lo. Especialment en alló que fa referéncia al castellà. A diferéncia de l'escola de Berlin, aqui ha obert la seva comunicació cap a mi. Mentre que a Berlin no obria la boca al sortir de classe,
ara m'explica sempre alguna anécdota que ha viscut a l'escola.
També ha canviat la se va relació vers les seves germanes. Fins ara es mostrava gelós cap a totes dues. Ara la gelosia es dirigeix especialment cap a Hanna. M'atreviria a dir que Hanna és la que li sap plantar cara, mentre que Eva sempre li riu les gràcies. És irritant la insisténcia i perseverància que posa en destacar
totes les faltes i defectes que veu en Hanna (que si Hanna ha dit això, o que si Hanna ha fet allò, ...!!!)
Resulta divertit i alhora preocupant sentir-los parlar en aquesta variant del castellà, amb el particular só de les 'll' i 'y'. També pronunciar les 'ce', 'ci', com a 'se' i 'si', i fer servir el so 's' enlloc per la 'z'.
Tant Guillermo com Hanna incorporen ràpidament el nou vocabulari castellà. Però en canvi, Eva és més lenta i te dificultats en expresar-se correctament en castellà. Dic jo si no serà que Eva pren la seva mare com a referéncia i el seu raonament es
desenvolupa en alemany, la qual cosa faria que el seu pensament flueixi en alemany, però no es veu acompanyat per la mateixa fluidesa en l'us del llenguatje castellà.
També ha canviat el comportament de Guillermo cap a nosaltres, els seus pares. Mentre que a Berlin, la seva mare era l'objecte dels seus desitjos, aqui ho soc jo. Sovint rebutja la seva mare i no deixa que ella se li acosti ni que li faci petons. Bastant sovint la tracta de bruixa. Sospito si no serà la época en que els nois comencen a veure un 'encant especial' d'amor/odi cap a les noies.
Hanna continua tenint un comportament que no correspón a la seva edat. Té una iniciativa que espanta. Tot ho vol fer sola. Ajuda a tots, especialment a la seva germana Eva, a qui s'encarrega de despertar cada dia. ES comporta com si fos la seva mare. No para quieta un moment. Sempre se la pot veure enfeinada. Dibuixa, pinta, llegeix, escriu, juga, ... Quan juga no li falta companyia. A casa, Eva és la seva companya de jocs invariable. Guillermo queda al marge. I si el gat cau a les seves mans ho te clar (el gat em refereixo!) L'agafa, se l'emporta cap a la habitació i no el deixa sortir. Juga a que ella és la mestra i el gat l'alumne. Li dona un full de paper i simula que llegeix i escriu com si fos un nen. A l'escola té les seves incondicionals. Quan vaig a recollir-la sempre és amb elles, i les dirigeix cap amunt i avall del pati sense deixar de riure.
Quan és hora d'anar a l'escola és invariablement la primera que s'aixeca, pren l'esmorzar, es vesteix i prepara els seus llibres i llibretes. Encara li sobra temps
per posar el dinar al gat, deixar-lo que sorti al carrer i empeitar la seva germana perque s'afanyi, s'aixequi i baixi a esmorzar.
Apa, fins el proper capitol.
Sonntag, 31. August 2008
Donnerstag, 26. Juni 2008
Capitol 4. Els Nens -I-
Dividiré els nens d'aqui en tres grups.
Un és el grup de nens descendents d'europeus. No es podrien diferenciar dels nens que viuen a Europa. Tenen la pell clara, alguns son rosos, el mateix tipus de nas i cara que el promig europeu.
El segon grup estaria composat per nens de pell fosca. A primer cop d'ull, i quan acabes d'arribar, no veus diferencies apreciables entre els seus components. Qui porta més temps aqui si que pot diferenciar quins són bolivians, peruans, paraguaians, colombians, etc.
El tercer grup seria el de nens que no són ni del primer ni del segón grup. Seria el grup de nens que són descendents del nadius d'aquesta regió, peró amb intensa barreja europea.
En el meu subconscient s'ha anat instal.lant la imatge del personatje mes intrínsecament argentí, com un tipus de mitjana estatura, pell morena, ulls principalment negres, cabell llis i fosc, llavi superior emergent, nas afilat, de caràcter nostàlgic i comportament marginal.
La majoria dels nens van a escola. La guarderia és bastant informal. Peró a l'escola tots els nens van amb uniforme. No parlo només de les escoles privades, sino també les públiques. I no em refereixo a un uniforme amb sueter, pantaló i sabates que tots els nens duen inmaculats, sinó a la imprescindible 'bata' ("guardapolvo") A les escoles públiques fan servir 'bata blanca', lo qual no quadra ambels meus records infantils a Barcelona, en que anàvem amb bata de ratlles blaves.
Les escoles privades és un altre tema. Els alumnes d'aquestes sí que mostren 'uniformitat de colors'. Cada escola combina de manera propia el color de sueter, pantaló / faldilla i mitjons (sabates sempre negres!) I els estudiants de secundaria, a partir de 14 anys, amb corbata!
A l'escola és de estricta obligació la formació dels nens al pati al començar les classes al matí i al acabar a la tarda. Tots junts, però separats per cursos. A l'acte del matí pujen dues banderes: la nacional i la de la província, mentre sóna (o els alumnes i profesors canten, donat el cas) l'himne a la bandera. A l'acte de la tarde, es baixen les banderes, però aquest cop en silenci.
Encara que, com he dit, la majoria de nens van a escola, sempre es veuen nens que a primera vista un té dubtes que hi vagin o no. Són els que veus pasar pel carrer amb espardenyes, amb samarreta i pantaló bruts. Uns recullen cartrons, altres demanen 'plata' en els llocs d'estacionament més freqüentats. A canvi d'unes monedes es cuiden que al teu cotxe no 'apareguin' ratlles. Altres es diverteixen fen entremaliadures o martiritzant ocells a base del conegut sistema de llençament de pedres.
De tant en tant es veu passar pel carrer un grup de nens petits acompanyats de una o dues dones. Es de sospitar que una serà la mare de un, dos o tres dels nanos. L'altre pot ser la neboda, la germana, la cosina, la veina o una amiga.
Pel que he sentit, és habitual entre les classes humils tenir un, dos o més'compromisos'. Aixó vol dir que una dona ha tingut relacions amb un, dos o més homes, amb els quals ha tingut (o no) fills. Per descomptat no parlo dematrimonis 'legals'!.
Apa, fins el proper capitol.
Un és el grup de nens descendents d'europeus. No es podrien diferenciar dels nens que viuen a Europa. Tenen la pell clara, alguns son rosos, el mateix tipus de nas i cara que el promig europeu.
El segon grup estaria composat per nens de pell fosca. A primer cop d'ull, i quan acabes d'arribar, no veus diferencies apreciables entre els seus components. Qui porta més temps aqui si que pot diferenciar quins són bolivians, peruans, paraguaians, colombians, etc.
El tercer grup seria el de nens que no són ni del primer ni del segón grup. Seria el grup de nens que són descendents del nadius d'aquesta regió, peró amb intensa barreja europea.
En el meu subconscient s'ha anat instal.lant la imatge del personatje mes intrínsecament argentí, com un tipus de mitjana estatura, pell morena, ulls principalment negres, cabell llis i fosc, llavi superior emergent, nas afilat, de caràcter nostàlgic i comportament marginal.
La majoria dels nens van a escola. La guarderia és bastant informal. Peró a l'escola tots els nens van amb uniforme. No parlo només de les escoles privades, sino també les públiques. I no em refereixo a un uniforme amb sueter, pantaló i sabates que tots els nens duen inmaculats, sinó a la imprescindible 'bata' ("guardapolvo") A les escoles públiques fan servir 'bata blanca', lo qual no quadra ambels meus records infantils a Barcelona, en que anàvem amb bata de ratlles blaves.
Les escoles privades és un altre tema. Els alumnes d'aquestes sí que mostren 'uniformitat de colors'. Cada escola combina de manera propia el color de sueter, pantaló / faldilla i mitjons (sabates sempre negres!) I els estudiants de secundaria, a partir de 14 anys, amb corbata!
A l'escola és de estricta obligació la formació dels nens al pati al començar les classes al matí i al acabar a la tarda. Tots junts, però separats per cursos. A l'acte del matí pujen dues banderes: la nacional i la de la província, mentre sóna (o els alumnes i profesors canten, donat el cas) l'himne a la bandera. A l'acte de la tarde, es baixen les banderes, però aquest cop en silenci.
Encara que, com he dit, la majoria de nens van a escola, sempre es veuen nens que a primera vista un té dubtes que hi vagin o no. Són els que veus pasar pel carrer amb espardenyes, amb samarreta i pantaló bruts. Uns recullen cartrons, altres demanen 'plata' en els llocs d'estacionament més freqüentats. A canvi d'unes monedes es cuiden que al teu cotxe no 'apareguin' ratlles. Altres es diverteixen fen entremaliadures o martiritzant ocells a base del conegut sistema de llençament de pedres.
De tant en tant es veu passar pel carrer un grup de nens petits acompanyats de una o dues dones. Es de sospitar que una serà la mare de un, dos o tres dels nanos. L'altre pot ser la neboda, la germana, la cosina, la veina o una amiga.
Pel que he sentit, és habitual entre les classes humils tenir un, dos o més'compromisos'. Aixó vol dir que una dona ha tingut relacions amb un, dos o més homes, amb els quals ha tingut (o no) fills. Per descomptat no parlo dematrimonis 'legals'!.
Apa, fins el proper capitol.
Samstag, 29. März 2008
Capitol 3. El Clima
Dels prop de nou mesos que porto aqui, vaig a explicar les impressionsque he tingut del clima d'aquesta ciutat.
Vaig arribar al mes de juliol, quan aqui es hivern. El dia de la meva arribada (16/Jul) es complia una setmana de la nevada que va caure sobre Buenos Aires aquest any. Un fet insòlit, segons els comentaris de tothom que he trobat i que es recordarà durant molts anys. Es a dir, els hiverns no són ni de lluny tant freds com a Berlin.
Quan escric aquestes linies, estem a la tardor. Ja he viscut la primavera i l'estiu. Haig de dir quela primavera en aquesta ciutat no és tampoc ni de lluny tan suau comla primavera que recordo de Barcelona. La primavera comença en aquestes latituts cap al 20 de Setembre i no vaig gaire errat si dic que els mesos de primavera va ploure aproximadament un cop cada setmana. Apart d'aixó, en dues ocasions, el temps ha canviat tant sobtdament que, després de uns dies d'anar ambsamarreta i bermudes, hem hagut de tornar a agafar un jersei.
Vaig tenir també un contacte previ amb la tardor. Només va durar una setmana. Era l'interval que vaig estar aqui amb anterioritat al trasllat 'definitiu'. Recordo que els arbres (els que també es poden veure a Europa!!) tenien les tonalitats pròpies que coneixem a Europa (marrons, taronges, vermells, ...) Però la temperatura d'aquesta estació era bastant més benévola que la de la mateixa estació quan era a Berlín. M'aventuraria a dir que la tardor ha de ser semblant a la tardor de Barcelona.
Penseu que Buenos Aires és al costat del Rio de la Plata. Un riu amplíssim que és allà on s'uneixen el riu Uruguai i el riu Paraná. El riu de la Plata és un riu amplíssim però poc profund. Per fer-vos una idea, vindria a ser com la platja de Sitges, que camines i camines, i sempre toques el fons. Es clar que no és ben be així, perque si no els vaixells no podrien navegar, peró us dona una idea (riu ample i relativament poc profund)
En aquesta regió hi ha abundància d'aigua. Per posar-vos un exemple. Ara deu fer sis mesos van començar unes obres per fer clavegueram en el barri. El procediment per fer-ho es el següent. Es perfora un pou al carrer. Aqui no hi han máquines per fer aixó. Es una feina a base de força humana (pic i pala). Un cop fet el pou, es fa una galeria subterrània carrer amunt i carrer avall. Ara bé, per poder progressar dins la galeria, s'ha de treute l'aigua. L'aigua no corre a gaire profunditat i els 'galeristes' quedarien anegats. De manera que unes bombes van treien de manera continua (nit i dia) aigua que baixa pel carrer (nit i dia!!) Milers i milers de litres d'aigua que baixen pel carrer desde fa sis mesos!!! I ningú no aprofita aquesta aigua!!. Quan la galeria avança, les seves parets, el terra i el sostre es van rebosant de formigó. Així queda feta la clavegera. La previsió, segons els rumors, és que aixó duri uns cinc mesos més (i la circulació d'aigua cap al riu)
La pluja aqui és molt diferent que a Barcelona. Apareix de manera imprevista i en ocasions ha estat dies sense parar. També la formació de tempestes em resulta anormal. Hi ha molta aigua i calor. Resultat: molta humitat i una forta evaporació. Després de tres dies amb aquestes condicions, s'acumulen els núvols i cau una tempesta. Aquesta setmana portem tres dies de tempesta.
Una epoca tradicional de tempestes es a finals d'Agost. Aqui parlen de les tempestes de Santa Rosa de Lima (30 Agost). Segons m'han informat, són tempestes violentes amb gran aparell eléctric. L'any passat les vaig patir. El cel es possava negre. Els núvols amenaçants ho envoltaven tot. Es presentia el desastre. El ventbufava i advertia que aviat passaria alguna de grossa. Aquesta epoca la vaig patir especialment, perque la casa on vivim tenia ferides a la teulada i ens entrava aigua al pis superior. Només un parell de mesos després, quan es van posar d'acord el temps i el reparador de teulades, les ferides van quedar guarides.
L'estiu és molt calurós. Res a veure amb els estius catalans. Són habituals les temperatures per sobre dels 30ºC. En aquests moments s'agraeix tenir una piscina a casa i passar-se hores a l'aigua.
Vaig arribar al mes de juliol, quan aqui es hivern. El dia de la meva arribada (16/Jul) es complia una setmana de la nevada que va caure sobre Buenos Aires aquest any. Un fet insòlit, segons els comentaris de tothom que he trobat i que es recordarà durant molts anys. Es a dir, els hiverns no són ni de lluny tant freds com a Berlin.
Quan escric aquestes linies, estem a la tardor. Ja he viscut la primavera i l'estiu. Haig de dir quela primavera en aquesta ciutat no és tampoc ni de lluny tan suau comla primavera que recordo de Barcelona. La primavera comença en aquestes latituts cap al 20 de Setembre i no vaig gaire errat si dic que els mesos de primavera va ploure aproximadament un cop cada setmana. Apart d'aixó, en dues ocasions, el temps ha canviat tant sobtdament que, després de uns dies d'anar ambsamarreta i bermudes, hem hagut de tornar a agafar un jersei.
Vaig tenir també un contacte previ amb la tardor. Només va durar una setmana. Era l'interval que vaig estar aqui amb anterioritat al trasllat 'definitiu'. Recordo que els arbres (els que també es poden veure a Europa!!) tenien les tonalitats pròpies que coneixem a Europa (marrons, taronges, vermells, ...) Però la temperatura d'aquesta estació era bastant més benévola que la de la mateixa estació quan era a Berlín. M'aventuraria a dir que la tardor ha de ser semblant a la tardor de Barcelona.
Penseu que Buenos Aires és al costat del Rio de la Plata. Un riu amplíssim que és allà on s'uneixen el riu Uruguai i el riu Paraná. El riu de la Plata és un riu amplíssim però poc profund. Per fer-vos una idea, vindria a ser com la platja de Sitges, que camines i camines, i sempre toques el fons. Es clar que no és ben be així, perque si no els vaixells no podrien navegar, peró us dona una idea (riu ample i relativament poc profund)
En aquesta regió hi ha abundància d'aigua. Per posar-vos un exemple. Ara deu fer sis mesos van començar unes obres per fer clavegueram en el barri. El procediment per fer-ho es el següent. Es perfora un pou al carrer. Aqui no hi han máquines per fer aixó. Es una feina a base de força humana (pic i pala). Un cop fet el pou, es fa una galeria subterrània carrer amunt i carrer avall. Ara bé, per poder progressar dins la galeria, s'ha de treute l'aigua. L'aigua no corre a gaire profunditat i els 'galeristes' quedarien anegats. De manera que unes bombes van treien de manera continua (nit i dia) aigua que baixa pel carrer (nit i dia!!) Milers i milers de litres d'aigua que baixen pel carrer desde fa sis mesos!!! I ningú no aprofita aquesta aigua!!. Quan la galeria avança, les seves parets, el terra i el sostre es van rebosant de formigó. Així queda feta la clavegera. La previsió, segons els rumors, és que aixó duri uns cinc mesos més (i la circulació d'aigua cap al riu)
La pluja aqui és molt diferent que a Barcelona. Apareix de manera imprevista i en ocasions ha estat dies sense parar. També la formació de tempestes em resulta anormal. Hi ha molta aigua i calor. Resultat: molta humitat i una forta evaporació. Després de tres dies amb aquestes condicions, s'acumulen els núvols i cau una tempesta. Aquesta setmana portem tres dies de tempesta.
Una epoca tradicional de tempestes es a finals d'Agost. Aqui parlen de les tempestes de Santa Rosa de Lima (30 Agost). Segons m'han informat, són tempestes violentes amb gran aparell eléctric. L'any passat les vaig patir. El cel es possava negre. Els núvols amenaçants ho envoltaven tot. Es presentia el desastre. El ventbufava i advertia que aviat passaria alguna de grossa. Aquesta epoca la vaig patir especialment, perque la casa on vivim tenia ferides a la teulada i ens entrava aigua al pis superior. Només un parell de mesos després, quan es van posar d'acord el temps i el reparador de teulades, les ferides van quedar guarides.
L'estiu és molt calurós. Res a veure amb els estius catalans. Són habituals les temperatures per sobre dels 30ºC. En aquests moments s'agraeix tenir una piscina a casa i passar-se hores a l'aigua.
Abonnieren
Posts (Atom)