Capitol 1. L'idioma

Abans d'arribar a aquesta ciutat havia sentit moltes històries i moltes anècdotes sobre la varietat idiomàtica d'aquesta part del mon. Apart de certes paraules que a Espanya són d'us freqüent (i aqui també!) però que en aquest pais tenen un significat molt diferent, també m'havien explicat peculiaritats del caràcter dels argentins. Tot ha coincidit!.
Però he descobert més detalls dels que m'esparava. Desde Europa no m'havia adonat correctament de les dimensions d'aquest subcontinent. A Europa ens sentim molt orgullosos de tenir una col.leccio d'idiomes (espanyol, portugués, italiá, grec, francés, alemany, anglés, ...)Innocent de mi, m'havia fet la idea que tots el paisos de Sudamérica parlaven el mateix espanyol. Dons no!!! Cada pais te les seves particularitats. Només a Argentina tenen aquest accent peculiar de pronunciar les 'll' i les 'y' de la mateixa manera com si fosin 'sh'. Prous malentesos que crea als meus fills a l'escola!! Especialment a Hanna i Eva que tot just aprenen a escriure en alemany + 2 variants de castellà (la que sentenquan jo els parlo i la de la resta de la gent en aquesta ciutat) !!
Un descobriment sorprenent ha estat saber que els habitants d'aquest pais no diuen que parlen 'espanyol'. Ells sempre diuen que parlen 'castellano'. Apa aqui!! No vull ni recordar la quantitat de discusions que, estant a Europa, m'havia suposat explicar a no espanyols la varietat lingüìstica que tenim a Espanya. Que si català, castellà, euskera, galleg, ...! I la inevitable pregunta: 'El castellà és o no és el mateix que espanyol?' !!Dons ves per on, aqui ho tenen clarissim. Castellà!! o com diuen aqui, amb la gràcia que només ells tenen: "casteshano"!!
Un altre ironia dels idiomes és que en arribar aqui, i coneixent que aqui també parlen 'castellano', jo donava per suposat que parlant el meu 'espanyol' de Barcelona, no tindria cap problema per entendre el que em diguessin. Aixó és cert només en part. He descobert que moltes paraules que fan servir aquisón similars a les que havia sentit dir a la meva avia fa 30 anys.
Per exemple:
- aguardar (=esperar)
- quebrar (=romper)
- malograr (=estropear)
- balde (=cubo)
- demora (=retraso)
- soga (=cuerda)

Un dels malabarismes verbals que em porta de cap és el d'evitar el verb 'coger'. No és correcte en aquest pais pronunciar-lo perque s'interpreta com 'follar'
Si vull dir 'coger el bus' haig de dir 'tomar el bus'
Si vull dir 'coger el libro' haig de dir 'agarrar el libro'
Si vull demanar 'coge la llave!' haig de dir 'sujeta la llave!'