Capitol 2. La Gent

Aquesta ciutat és inmensa.
Buenos Aires és una ciutat-província. Al voltant hi han altres municipis que, encara que són adjacents a Buenos Aires, no formen part de la ciutat autónoma de Buenos Aires, sino de la província de Buenos Aires i conformen, juntament amb la capital, el que es conneix com el 'Gran Buenos Aires'. Aquesta zona acull al voltant de 12 milions de persones. Tot aixó conforma un conjunt urbà que ocupa el lloc 10 en la escala d'agrupacions més poblades del món.

La majoria de la gent d'aquest pais té ascendéncia europea. La major part, per aquest ordre, són descendents de italians i espanyols. Entre 1857 i 1920, Argentina va ser el segón pais que més inmigrants va rebre (el primer va ser els Estats Units) En aquest periode van arribar a aquest pais 5.481.276 inmigrants, dels quals 2.341.126 eren italians i 1.602.752 eren espanyols. Són els que han portat alpais a ser el que és avui dia.

Les primeres setmanes d'estar per aqui, havia de moure'm sovint per la ciutat amb taxi. Tots els taxistes amb qui parlava eren descendents de italians. Van aproximadament per la tercera generació.

Actualment la inmigració prové dels paísos de la zona: de Bolivia, de Perú, de Uruguay, de Paraguay, ... Pocs són de Xile. Hi ha una rivalitat espécial entre Xile i Argentina. Són com dos països separats per una muralla natural (els Andes) Podria dir-se que són dos països que es donen l'esquena. Els nous inmigrants, com els que sempre han arribat a tot arreu, venen amb recursos precaris, forçats per la falta de feina als seus paisos d'origen.

La gent t'ajuda si estàs perdut. Desde el cotxe et criden (o crides) i et pregunten on és tal o qual carrer. On es troba la farmàcia més propera ... El tracte és famíliar. Imagino que les desgràcies fan solidari, i aquesta gent les ha passat ben magres fa només cinc anys, havent perdut de la nit al dia gran part dels seus estalvis.

Hi han grandíssimes diferéncies entre classes socials. Hi han marginats i benestants vivint a poca distància. La vigilància és gran. Són habituals els policies, la seguretat privada, alarmes a les vivendes i reixes pràcticament a tots els balcons de pisos baixos de la ciutat.

Un parell d'exemples d'aquestes diferéncies són les escombraries. Debeu pensar "per què?"

- Allà on va a parar el que la gent no necessita o ja no vol perque és vell, gastat o passat de moda, són les escombraries. El que per a una persona és vell i gastat, per a un altre encara es pot fer servei. Aixó és el que passa aqui. Pocs dies després de entrar a viure a la casa d'aqui, i havent rebut tot el que haviem embalat a Berlin, algunes coses van anar a parar a les escombraries, perque ja no les voliem. Van ser dipositades en un espècie de paperera que hi ha davant de cada casa. Però vet aqui que unes hores més tard un grup de persones eren al voltant de la paperera treient el que nosaltres haviem deixat i emportant-se part de la mercaderia: una borsa de viatje vella, joguines que els nens ja no feien servir, ...

- Als anys setanta, recordo que haver vist correr per Granollers una persona que anava pels carrers amb un carret recollint cartrons i ampolles de cava. Em pensava que aixó formava part del passat fins que en arribar a aquesta ciutat he vist decenes d'aquestes persones que circulen per la ciutat amb el seu carretó recollint cartrons. Aqui s'els anomena 'cartoneros' (nom autoexplicatiu!!) Malgrat que nosaltres no vivim dins la ciutat, sino a la perifèria, a casa també hem rebut la seva visita. Un cop acabats de instal.lar, i havent col.locat les taules, cadires, cuadres, llibres, etc, que venien amb la nostra mudança, van quedar muntanyes de cartrons escampats per terra. No van passar ni tres hores, que ja teniem el primer visitant equipat amb el seu carretó. Un home vell, prim i arrugat, amb la pell cremada pel sol i entre atemorit i feliç d'haver trobat una muntanya de cartrons davant d'una casa que feia mesos estava deshabitada. Imagino que la notícia va córrer entre els 'cartoneros' propers ("Una familia nueva!!!") Una setmana després, tornávem a treure cartrons al carrer i, sens falta, un 'cartonero' passava a retirar-los. Encara un mes més tard, una nova remesa de cartrons era dil.ligentment retirada per un tercer 'cartonero'

Desde la part de societat benestant on em trobo, puc notar desconfiança en el tracte. No pas amb tothom. Només és sensible al tractar amb gent que es troba en un nivell social inferior. L'intercanvi de 'Bon dia!' no és només una salutació. És una queixa i desconfiança amagada, provocada per la diferència social. Si mires fixament als ulls d'aquesta gent quan parles amb ells, es pot notarel seu nerviosisme. Els ulls no enganyen!!

Per les converses que he pugut mantenir i el que he llegit, veig que en aquest pais, la picaresca ha tingut (o encara te!) relevància social. Se la conneix com a 'viveza criolla'. Ha caigut a les meves mans un llibret que porta per títol 'El atroz encanto de ser argentinos' (Marcos Aguinis), que descriu així aquesta actitut: "La viveza criolla da gracia, incluso risa. Pero su humor es negro. Tiene un efecto antisocial, segrega resentimiento y envenena el respeto mutuo. Sus consecuencias, a largo plazo, son trágicas. No sólo en el campo moral, sino en los demás, incluso el económico. Pone en evidencia una egolatría con pies de barro, un afán de superioridad a costa del prójimo y una energía que se diluye en acciones estériles."

No pretenc insinuar que aquestes afirmacions siguin correctes, enganyoses, tendencioses, parcials, generals o particulars. Només porto aqui 4 mesos. Però el que he notat en moltes converses, és que parlar de governants i parlar de corrupció va tot dins el mateix paquet.Part de raó ha de tenir aquesta descripció quan la paraula corrupció és d'us tant freqüent en aquest pais tan ric com imprevisible.

Capitol 1. L'idioma

Abans d'arribar a aquesta ciutat havia sentit moltes històries i moltes anècdotes sobre la varietat idiomàtica d'aquesta part del mon. Apart de certes paraules que a Espanya són d'us freqüent (i aqui també!) però que en aquest pais tenen un significat molt diferent, també m'havien explicat peculiaritats del caràcter dels argentins. Tot ha coincidit!.
Però he descobert més detalls dels que m'esparava. Desde Europa no m'havia adonat correctament de les dimensions d'aquest subcontinent. A Europa ens sentim molt orgullosos de tenir una col.leccio d'idiomes (espanyol, portugués, italiá, grec, francés, alemany, anglés, ...)Innocent de mi, m'havia fet la idea que tots el paisos de Sudamérica parlaven el mateix espanyol. Dons no!!! Cada pais te les seves particularitats. Només a Argentina tenen aquest accent peculiar de pronunciar les 'll' i les 'y' de la mateixa manera com si fosin 'sh'. Prous malentesos que crea als meus fills a l'escola!! Especialment a Hanna i Eva que tot just aprenen a escriure en alemany + 2 variants de castellà (la que sentenquan jo els parlo i la de la resta de la gent en aquesta ciutat) !!
Un descobriment sorprenent ha estat saber que els habitants d'aquest pais no diuen que parlen 'espanyol'. Ells sempre diuen que parlen 'castellano'. Apa aqui!! No vull ni recordar la quantitat de discusions que, estant a Europa, m'havia suposat explicar a no espanyols la varietat lingüìstica que tenim a Espanya. Que si català, castellà, euskera, galleg, ...! I la inevitable pregunta: 'El castellà és o no és el mateix que espanyol?' !!Dons ves per on, aqui ho tenen clarissim. Castellà!! o com diuen aqui, amb la gràcia que només ells tenen: "casteshano"!!
Un altre ironia dels idiomes és que en arribar aqui, i coneixent que aqui també parlen 'castellano', jo donava per suposat que parlant el meu 'espanyol' de Barcelona, no tindria cap problema per entendre el que em diguessin. Aixó és cert només en part. He descobert que moltes paraules que fan servir aquisón similars a les que havia sentit dir a la meva avia fa 30 anys.
Per exemple:
- aguardar (=esperar)
- quebrar (=romper)
- malograr (=estropear)
- balde (=cubo)
- demora (=retraso)
- soga (=cuerda)

Un dels malabarismes verbals que em porta de cap és el d'evitar el verb 'coger'. No és correcte en aquest pais pronunciar-lo perque s'interpreta com 'follar'
Si vull dir 'coger el bus' haig de dir 'tomar el bus'
Si vull dir 'coger el libro' haig de dir 'agarrar el libro'
Si vull demanar 'coge la llave!' haig de dir 'sujeta la llave!'